SETMANA CULTURAL

Una de les activitats que l'alumnat del cicle superior ha fet durant la Setmana Cultural ha estat el taller “ARA SÍ QUE SÉ” (Sisè en la mateixa setmana i cinquè en la següent)

Aquest taller ha ajudat els nostres nois i noies a descobrir recursos propis, mitjançant la reflexió personal i la confiança en els altres, per a assumir les pèrdues, la mort i el dol.

Si us preneu el temps necessari per a llegir les seves reflexions comprovareu que, emocionalment, són més forts/fortes del que, de vegades, pensem.

Dani Gomera: Jo ahir vaig aprendre moltes coses i una d'elles és que pots estimar igual o més a una persona que ja no visqui. També he après el valor dels sentiments i la força interior d'un mateix.

Gràcies a tu, Jussa, la meva besàvia estarà molt contenta de mi.

Gràcies, m'has ajudat molt!!!

Rita García: Quan es mor algú estimat, no l'has de deixar d'estimar perquè no estigui viu, si a aquella persona l'estimes de veritat sempre la portaràs al cor, és com si sempre estigués amb tu.

Dalmau Orteu: Jo he après que per molt petits que siguem els grans han de parlar amb nosaltres sobre la mort. També he après què hem de fer quan algú està deprimit per la mort d'un familiar, etc.

Abel Montes: He après el que és l'amor i la mort. També he après que alguns pensen que quan mors te'n vas al cel o neixes una altra vegada.

Guillem Ruiz: He après que quan algú està trist la companyia és el millor que pot tenir.

Marina Aubià: He après que si una persona està plorant has d'estar al seu costat i, sobre tot, no li diguis que no plori.

Judith Bertran: Jo he après que quan una persona estimada es mor, sempre la portaràs al teu cor. I cada nit has de resar. I cada dia l'has de visitar. Quan vas allà li pots portar flors, dibuixos, etc.

Amira Jiménez: He après que no sempre aconseguim el que volem, però la vida segueix i hem de ser feliços.

Lady Ricachi: He après què és un ritual, que quan algú mor sempre estarà al teu cor i al teu cap i que la vida és molt curta i hem d'aprofitar-la; encara que tinguis una enfermetat la vida no s'acaba.

Raul Bayo: Jo vaig aprendre que els rituals són coses bones que es fan a la gent

Anna Demski: Jo, en aquest taller he après simplement què és la mort, saber parlar d'ella i expressar els meus sentiments sense vergonya.

També he après a parlar de les persones que ja no hi són sense por.

He après que, després de la mort d'un ésser estimat, és clar que s'ha d'estar trist però s'ha d'acceptar i seguir endavant, no ensorrar-se.

Claire Ortega: Jo he après que les persones que ploren amb molt dolor al cor són les persones que s'estimen molt aquella persona.

També, que ens poden passar coses bones i dolentes. Així és la vida.

Àlex López: Jo he après que els rituals són coses boniques que normalment es fan quan algú mor.

Dani Alvarez: Jo he après que quan una persona plora quan algú es mor vol dir que l'estima. Quan tens moments de tristesa, només els bons amics són els que et donen suport. També, que els nens petits han de plorar amb la família perquè un nen també vol compartir els seus sentiments amb la seva família.

Màrius Caralt: Jo he après que has de riure quan puguis i plorar quan ho necessitis, ser lliure dels pensaments del demés per por al que diguin.

Ernesto García: Jo el que he après és que quan tu ets petit i es mor un familiar teu, també tens dret a saber que ha mort i que sempre que estàs desanimat has d'estar acompanyat d'algú o que quan hi ha algun amic teu que està trist l'has de consolar.

Berta Jenks: Jo he après que tota la teva vida has d'estar acompanyat d'algú.

Alexandra Benedí: Durant la vida les persones per velletes es moren, però no només per aquest problema; així que, a les persones a les que se'ls ha mort algun familiar o amic els hem d'acompanyar i guardar silenci.

Eudald Gomà: En aquest taller he après que si plores per algú és que en realitat l'estimes.

Joel Fontaneda: He après el que passa i el que es viu a la vida.

Clàudia González: El que jo he après en aquest taller, és que no has de tenir por a la mort, perquè forma part del cicle de la vida.

Eduardo Jiménez: Ahir vam fer el tema de la mort, va ser molt bonic i sentimental. Em va semblar que el mètode d'anar aprofundint cada vegada més en el tema era molt intel·ligent. Primer vam començar amb cucs de seda, després amb ocells, bebes i persones. Encara que era una mica trist ara puc dir: Ara si que sé!!!

Marina Nadal: He après que no pots viure sense que algú t'estimi. Que cada llàgrima és una abraçada que no et poden fer.

Carla Pavía: He après que que el nostre cor és la família i cada discussió és un atac al cor.

Carla Codes: He après com ajudar a la gent quan se li mor algú i que, a la vida, no sempre surten les coses com t'esperes.

Laura Vergara: He après que és millor plorar amb la família, que quan es mor algú ho has de superar i no recordar-ho tant perquè et poses trist.

Laura Jenks: He après que la vida s'ha d'aprofitar al màxim perquè de vida només hi ha una i no sabem quan durarà...

Mariam: He après que s'ha d'estimar, ser feliç i treballar en aquesta vida.

Roger: He après que les persones no només es poden morir de vells.

Neus: He après que no hem de deixar sols als demés.

Aleix: He après que he d'aprofitar la vida perquè és molt curta.

Pablo: He après que tothom es mor.

Osama: He après que no només estic jo si no que també hi són els altres en aquesta vida.

Pol: He après que si algú està plorant no has de dir-li que no plori, has de fer-li companyia

Yasmina: He après que encara que necessiti a algú estimat i se que no el tornaré a veure, el tenim a la nostra memòria.

Jairo: He après com s'ha de tractar a les persones que estan malament.