Us recomano que llegiu tots quatre perquè, encara que descriuen el mateix mercat, no són gens repetitius, ja que cadascú li ha donat el seu toc personal.
Avançant lentament sobre l’aigua, les barques del mercat fluvial sempre van carregades de mercaderia. En la fotografia que podem veure, hi predomina el color verd a causa de les que són principalment verdures, tot i que també hi ha fruites i altres aliments.
Si apaguéssim els crits dels venedors juntament amb les converses de la gent, probablement només sentiríem la remor de l’aigua que flueix pel petit riu acollint les barques. Quina sensació de pau i tranquil·litat !
En aquest mercat també podem admirar la bellesa i la forma de les fruites i verdures exòtiques que van muntades damunt les canoes, o fins i tot ens pot arribar l’olor del menjar. A causa d’aquesta olor, ens podem arribar a imaginar el gust àcid de la llimona, el dolç de les llaminadures... Mmm! Només de pensar-ho se’ns fa la boca aigua.
Els venedors tailandesos, mentre remen perquè la barca avanci, han de concentrar-se molt per no topar amb les altres barques, a causa de que la forma d’aquestes és afusada. Quina organització!
Mentre remen, també han de fer cas dels de les persones que els criden perquè volen comprar la seva mercaderia. També ens podem imaginar que el riu que flueix entre les barques és molt ample, perquè, si no, com cabrien totes les barques?
Entre les converses, la cridòria i la remor de l’aigua, ens podem imaginar quin rebombori regna en aquest mercat tailandès?
Anna Dembski Pastó (6è B)
El mercat fluvial de Tailàndia és un mercat que es troba en un riu.
El menjar es posa en unes barquetes que són de fusta i allargades, com la forma d’un plàtan. Cada venedor es posa a la seva barca i té un rem per anar-se desplaçant pel riu venent l’aliment.
Ens podem imaginar moltes barques juntes com al port de Calella.
Podem veure diferents verds, el verd pistatxo de l’aigua bruta del riu, el verd clar de l’enciam i molts més verds que ens podem imaginar. També destaquen el blau i el rosa dels botiguers i el marró de les barques.
Podem escoltar l’aigua del riu, quan les canoes xoquen i com que el mercat està a l’aire lliure podem escoltar el vent, els ocells i molt més.
Podem olorar l’olor forta de la ceba o d’altres fruites i verdures, també la de l’aigua bruta del riu o l’olor que fa cada botiguer.
Si parlem del sabor, hi ha molts gustos com la ceba picant, els tomàquets frescos o bé els pebrots acabats de collir.
I per últim tenim el tacte, com per exemple la frescor i humitat de l’aigua, el tacte fi del es fustes de les barques i el tacte raspós dels barrets que porta cada botiguer.
Un mercat així transmet una sensació de soroll i moviment, però en canvi no transmet tranquil·litat.
Maria Mackay i Benito (6èB)
El mercat fluvial no està en un lloc fix, sinó que es desplaça, principalment a base de barques plenes dels productes que el venedor es disposa a vendre.
El color que més destaca és el verd: Tons de verd que bàsicament són la majoria de fruites i verdures que hi ha.
Quan ets allà pots escoltar la tranquil·litat: escoltes els sorollets que fa l'aigua, les converses de la gent a mitja veu i, de tant en tant, una suau brisa t'acaricia la cara. Quin plaer...
I les olors, això sí que es fantàstic: L'olor de pa, de pastes i de pastissos acabats de fer. Una deliciosa olor que envolta l'ambient.
I per acabar: els gustos. És meravellós provar una fruita desconeguda pel món i que nomes es ven allà... no creieu que és genial?
En resum: el mercat fluvial de Tailàndia és INCOMPARABLE.
Mariam Jalloh (6èA)
Movent-se d'un costat a l'altre, les barques van avançant lentament pel riu mentre la gent compra aliment per a les seves famílies.
Aquest és un mercat en el que s'hi barregen les olors del menjar, els colors de l'aigua contaminada per la brutícia, la cridòria i el xiuxiueig dels venedors i de la gent que compara preus.
Les barques dels venedors es van buidant i cada cop hi ha menys gent consumint. Ja és l'hora de plegar, ja es l'hora d'anar-se'n.
Al cap d'una estona només s'hi sent el soroll que fa l'aigua al moure's.
La setmana que bé ja tornaran.
Màrius Caralt (6èB)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada